Considera el que hi ha de més bonic i més gran a la terra..., el que plau a l’enteniment i a les altres potències..., i el que és delit de la carn i dels sentits...

I el món, i els altres mons, que lluen en la nit: l’Univers sencer. —I això, juntament amb totes les bogeries del cor satisfetes..., no val res, és res i menys que res, comparat amb ¡aquest Déu meu! —¡teu!—, tresor infinit, margarita preciosíssima, humiliat, fet esclau, anorreat amb forma de servent al pessebre on va voler néixer, al taller de Josep, a la Passió i la mort ignominiosa... i en la bogeria d’Amor de la sagrada Eucaristia.