Ets pols bruta i caiguda. —Encara que el buf de l’Esperit Sant t’alci per damunt de totes les coses de la terra i faci que brillis com or, en reflectir en les altures amb la teva misèria els raigs sobirans del Sol de Justícia, no oblidis la pobresa de la teva condició.

Un instant de supèrbia et retornaria a terra, i deixaries de ser llum per esdevenir llot.