Els esdeveniments públics t’han forçat a una reclusió voluntària, potser pitjor, per les circumstàncies, que la d’una presó. —Has sofert un eclipsi de la teva personalitat.

No trobes camp obert: egoismes, curiositats, incomprensions i xiuxiueig. —Bé; ¿i què? ¿Oblides la teva voluntat libèrrima i el teu poder d’«infant»? —La manca de fulles i de flors (d’acció externa) no exclou la multiplicació i l’activitat de les arrels (vida interior).

Treballa: ja canviarà el curs de les coses, i donaràs més fruits que abans, i més gustosos.