L’enemic actua gairebé sempre així amb les ànimes que l’han de resistir: hipòcritament, suaument: motius... ¡espirituals!: no cridar l’atenció... —I després, quan sembla que ja no hi ha remei (n’hi ha), descaradament..., per si aconsegueix una desesperació com la de Judes, sense penediment.