Josemaría Escrivá Obras
726

En perdre aquells consols humans t’has quedat amb una sensació de soledat, com penjat d’un petit fil sobre el buit d’un negre abisme. —I el teu clam, els teus crits d’auxili, sembla que ningú no els escolti.

Ben guanyada la tens, aquesta desemparança. —Sigues humil, no et busquis a tu, ni busquis la teva comoditat: estima la Creu —suportar-la és poc— i el Senyor escoltarà la teva oració. —I s’encalmaran els teus sentits. —I el teu cor es tornarà a tancar. —I tindràs pau.

Anterior Mostra el capítol Següent