Nosaltres som pedres, carreus, que es mouen, que senten, que tenen una libèrrima voluntat.

Déu mateix és el picapedrer que ens va traient els cantells, arreglant-nos, modificant-nos, tal com Ell vol, a cops de martell i de cisell.

No ens vulguem apartar, no vulguem esquivar la seva Voluntat, perquè, de qualsevol manera, no podrem evitar els cops. —Patirem més i inútilment, i, en lloc de la pedra polida i preparada per edificar, serem un munt informe de grava que la gent trepitjarà amb menyspreu.