Josemaría Escrivá Obras
837

Galopar, galopar!... Fer i més fer!... Febre, dèria de moure’s... Meravellosos edificis materials...

Espiritualment: fustes de calaix, percalines, cartons repintats... galopar!, fer! —I tot de gent corrent: van i vénen.

És que treballen de cara al moment d’ara: «estan» sempre «en present». —Tu... has de veure les coses amb ulls d’eternitat, «tenint en present» el final i el passat...

Quietud. —Pau. —Vida intensa dins teu. Sense galopar, sense la bogeria de canviar de lloc, des d’aquell lloc que en la vida et pertoqui, com una màquina potent d’electricitat espiritual, a quants donaràs llum i energia!..., sense perdre la teva vigoria i la teva llum.

Anterior Mostra el capítol Següent