No vulguis ser gran. —Nen, sempre nen, encara que et moris de vell. —Quan un nen ensopega i cau, no se’n sorprèn ningú...: el seu pare s’apressa a aixecar-lo.

Quan qui ensopega i cau és gran, el primer moviment és de riure. —A vegades, passat aquest primer impuls, el ridícul dona lloc a la pietat. —Però els grans s’han d’aixecar sols.

La teva trista experiència quotidiana està plena d’ensopegades i caigudes. ¿On aniries a parar si no fossis cada vegada més nen?

No vulguis ser gran. —Nen, i que, quan ensopeguis, t’aixequi la mà del teu Pare-Déu.