«La carta em va agafar en uns dies tristos, sense cap motiu, i em va animar d’allò més llegir-la, sentint com treballen els altres». —I un altre: «M’ajuden les seves cartes i les notícies dels meus germans, com un somni feliç davant la realitat de tot allò que palpem...». —I un altre: «¡Quina alegria rebre aquestes lletres i saber-me amic d’aquests amics!» —I un altre i mil: «He rebut carta d’en Tal i m’avergonyeix pensar en la meva falta d’esperit comparat amb ells».

¿Oi que és eficaç l’«apostolat epistolar»?