Permeti’m d’insistir sobre la qüestió dels instituts seculars. He llegit un estudi d’un conegut canonista, el doctor Julián Herranz, on s’assegura que alguns d’aquests instituts són secrets i que molts d’altres, pràcticament, s’identifiquen amb els ordes religiosos —utilitzant hàbits, abandonant el treball professional per dedicar-se als mateixos fins als quals es dediquen els religiosos, etc.—, fins al punt que els seus membres no tenen cap inconvenient a considerar-se religiosos ells mateixos. Què en pensa, d’aquest tema?

El treball sobre els instituts seculars al qual es refereix ha tingut efectivament una àmplia difusió entre els especialistes. El doctor Herranz, sota la seva personal responsabilitat, expressa una tesi ben documentada; quant a les conclusions d’aquest treball, més m’estimo no parlar-ne.

He de dir-li solament, que tota aquesta manera de fer no té res a veure amb l’Opus Dei, que ni és secret, ni de cap manera comparable, ni per la seva labor ni per la vida dels seus socis, amb els religiosos, perquè els seus membres —els de l’Opus Dei— són, tal com li acabo de dir, ciutadans corrents, iguals que els altres ciutadans, que exerceixen lliurement totes les professions i fan totes les tasques humanes honestes.