És des de 1946 que vostè va fixar la seva residència a Roma. ¿Quins són els trets dels Pontífexs que ha tractat que destaquen en el seu record?

Per mi, després de la Trinitat Santíssima i de la nostra Mare la Verge, dins la jerarquia de l’amor, ve el Papa. No puc oblidar que va ser Sa Santedat Pius XII qui va aprovar l’Opus Dei, quan, a més d’un, aquest camí d’espiritualitat semblava una heretgia; i tampoc oblido que els primers mots d’estimació i afecte que vaig rebre a Roma, l’any 1946, me’ls va dir qui aleshores era Monsenyor Montini. També tinc molt gravat l’encís afable i paternal de Joan XXIII, de totes les vegades que vaig tenir l’ocasió de visitar-lo. Un cop li vaig dir: «Tots els homes, catòlics o no, sempre han trobat en la nostra Obra un lloc amable: no he après l’ecumenisme de la Vostra Santedat… ». I el Sant Pare Joan reia, emocionat. Què vol que li digui? Tots els Romans Pontífexs de sempre han tingut comprensió i afecte envers l’Opus Dei.