¿És un mite, una veritat a mitges, o bé una realitat que l’Opus Dei a Espanya s’ha convertit en una potència política i econòmica a través de les posicions que ocupen els seus membres en el món de la política i de l’economia?

És, senzillament, un error. La majoria dels membres de l’Obra són persones de condició social ordinària o fins i tot modesta: obrers manuals, oficinistes, pagesos, empleats, mestres, etcètera. N’hi ha també alguns —molts menys— que practiquen la seva professió en el món de la política i de l’economia. Tant els uns com els altres actuen a títol exclusivament personal, obren amb plena autonomia i responen personalment de les seves actuacions.

Els fins de l’Opus Dei són exclusivament espirituals. A tots els seus membres, tant si exerceixen una especial influència com si no, només els demana que lluitin per viure una vida plenament cristiana. No els dóna cap directriu de com fer el seu treball. No intenta coordinar les seves activitats. No es serveix dels càrrecs que poden tenir.

En aquest sentit, l’Obra es podria comparar a un club esportiu o a una associació de fins benèfics que no té res a veure amb les activitats polítiques o econòmiques que puguin exercir els afiliats.