Josemaría Escrivá Obras
161

Acabem aquesta estona d’oració. Recordeu —assaborint, en la intimitat de l’ànima, la infinita bondat divina— que, per les paraules de la Consagració, Crist es farà realment present en l’Hòstia, amb el seu Cos, la seva Sang, la seva Ànima i la seva Divinitat.

Adoreu—lo amb reverència i devoció; renoveu en la seva presència l’oferiment sincer del vostre amor; digueu—li sense por que l’estimeu; agraïu—li aquesta prova diària de misericòrdia tan plena de tendresa, i fomenteu el desig d’acostar—vos a combregar amb confiança. Jo m’esbalaeixo davant aquest misteri d’Amor: el Senyor busca el meu pobre cor com a tron, per no abandonar—me si jo no m’aparto d’Ell.

Reconfortats per la presència de Crist, alimentats amb el seu Cos, serem fidels durant aquesta vida terrenal i després, en el cel, a la vora de Jesús i la seva Mare, ens direm vencedors. On és, oh mort, la teva victòria? On és, oh mort, el teu esperó? Donem gràcies a Déu, que ens ha portat la victòria, per la virtut de nostre Senyor Jesucrist.

Anterior Mostra el capítol Següent