Josemaría Escrivá Obras
164

Cal que tinguem present tota la riquesa que s’enclou en aquestes paraules: Sagrat Cor de Jesús. Quan parlem de cor humà, no ens referim solament als sentiments, sinó que fem al·lusió a tota la persona que estima, que vol i tracta els altres. I, en la manera d’expressar—se dels homes, que han recollit les Sagrades Escriptures per tal que puguem entendre així les coses divines, el cor és considerat com el resum i la font, l’expressió i l’últim fons dels pensaments, de les paraules, de les accions. Amb un Ilenguatge nostre podem dir que un home val allò que val el seu cor.

Al cor pertanyen l’alegria: que s’alegri el meu cor en el vostre socors; el penediment: el meu cor és com cera, que se’m fon dins el meu pit; la lloança a Déu: un bell cant em surt del cor; la decisió d’escoltar el Senyor: el meu cor se sent prompte; la vetlla amorosa: jo dormo, però el meu cor vigila. I també el dubte i el temor: que no es torbi el vostre cor, creieu en mi.

El cor no solament sent; també coneix i entén. La llei de Déu és rebuda en el cor, i hi roman escrita. L’Escriptura també afegeix: del que sobreïx del cor parla la boca. El Senyor tirà en cara a uns escribes: per què penseu maliciosament en els vostres cors?. I, per resumir tots els pecats que l’home pot cometre, digué: del cor provenen els pensaments dolents, homicidis, adulteris, fornicacions, furts, falsos testimonis, blasfèmies.

Quan en la Sagrada Escriptura es parla del cor, no es tracta d’un sentiment passatger, que commou o fa brollar llàgrimes. Hom parla del cor per a referir—se a la persona que, com ho manifestà Jesucrist mateix, s’adreça tota ella —ànima i cos— a allò que considera el seu bé: perquè on hi ha el teu tresor, allí hi haurà també el teu cor.

Per això, en tractar ara del Cor de Jesús, posem de manifest la certitud de l’amor de Déu i la veritat de la seva donació a nosaltres. En recomanar la devoció a aquest Sagrat Cor, estem recomanant que ens hem d’adreçar íntegrament a Jesús tot, amb tot el que som: la nostra ànima, els nostres sentiments, els nostres pensaments, les nostres paraules i les nostres accions, els nostres treballs i les nostres alegries.

És en això que es concreta la veritable devoció al Cor de Jesús: a conèixer Déu i conèixer—nos nosaltres mateixos, i a mirar Jesús i acudir a Ell, que ens anima, ens ensenya, ens guia. No cap en aquesta devoció més superficialitat que la de l’home que, no essent íntegrament humà, no encerta a percebre la realitat de Déu encarnat.

Anterior Mostra el capítol Següent