Els pares eduquen fonamentalment amb llur conducta. Allò que els fills i les filles busquen en el pare o la mare no són pas uns coneixements més amplis que els seus o uns consells més o menys encertats, sinó quelcom de més categoria: un testimoniatge del valor i del sentit de la vida encarnat en una existència concreta, confirmat en les diverses circumstàncies i situacions que se succeeixen al llarg dels anys.

Si jo hagués de donar un consell als pares, els donaria sobretot aquest: que els vostres fills vegin ―de petits ho veuen tot, i ho judiquen: no us feu il·lusions― que intenteu viure d’acord amb la vostra fe, que Déu no és tan sols en els vostres llavis, sinó que és en les vostres obres; que us esforceu a ser sincers i lleials, que us estimeu vosaltres i que els estimeu de debò.

És així com contribuireu millor a fer-ne uns cristians veritables, uns homes i dones íntegres, capaços d’afrontar amb esperit obert les situacions que la vida els presenti, de servir els seus conciutadans i de contribuir a la solució dels grans problemes de la humanitat, de dur el testimoni de Crist pertot on es trobin més endavant, en la societat.