29

Escolteu els vostres fills, dediqueu-los també temps vostre, mostreu-los confiança: creieu tot el que us diguin, per més que algun cop us enganyin; no us espanteu de les seves rebel·lies, ja que vosaltres, a la seva edat, també fóreu més o menys rebels; sortiu a trobar-los a mig camí, i pregueu per ells, que acudiran als pares amb senzillesa ―és segur, si obreu cristianament així―, en comptes d’acudir amb les seves legítimes curiositats a qualsevol amigot desvergonyit o brutal. La vostra confiança, la vostra relació amigable amb els fills, rebrà com a resposta la sinceritat d’ells amb vosaltres: i això, encara que no hi manquin baralles ni incomprensions de poca importància, és la pau familiar, la vida cristiana.

¿Com descriuré ―es demana un escriptor dels primers segles― la felicitat d’aquest matrimoni que l'Església uneix, que la pròpia donació confirma, que la benedicció segella, que els àngels proclamen, i el qual Déu Pare dóna per celebrat?... Tots dos esposos són com germans, servents l’un de l’altre, sense que entre ells s’hi faci cap separació, ni en la carn i en l’esperit. Perquè veritablement són dos en una sola carn, i on hi ha una sola carn hi ha d’haver un sol esperit... En contemplar aquestes llars, Crist s’alegra i els envia la seva pau; on són els dos, Ell també hi és, i on Ell és no hi pot haver res de dolent.10

Notes
10

Tertulià, Ad uxorem, 1, 2, 9 (PL 1, 1302).

Aquest punt en un altre idioma