Josemaría Escrivá Obras
65

Quina capacitat tan estranya que té l’home d’oblidar—se de les coses més meravelloses, d’acostumar—se al misteri! Considerem novament, en aquesta Quaresma, que el cristià no pot ésser superficial. Mentre està ficat de ple en la seva feina ordinària, entre els altres homes, els seus iguals, atrafegat, ocupat, en tensió, el cristià ha d’estar ficat ensems i totalment en Déu, perquè és fill de Déu.

La filiació divina és una veritat joiosa, un misteri consolador. La filiació divina emplena tota la nostra vida espiritual, perquè ens ensenya de tractar, de conèixer, d’amar el nostre Pare del Cel, i així curulla d’esperança la nostra lluita interior, i ens dóna la confiada simplicitat dels nens petits. I encara més: justament perquè som fills de Déu, aquesta realitat ens mena així mateix a contemplar amb amor i amb admiració totes les coses que han sortit de les mans de Déu Pare Creador. I d’aquesta manera som contemplatius enmig del món, estimant el món.

En la Quaresma, la litúrgia té presents les conseqüències del pecat d’Adam en la vida de l’home. Adam no volgué ésser un bon fill de Déu, i es rebel·là. Però també se sent, contínuament, l’eco d’aquest felix culpa —culpa feliç, joiosa— que l’Església entera cantarà, plena d’alegria, en la vetlla del Diumenge de Resurrecció.

Déu Pare, un cop arribada la plenitud dels temps, envià al món el seu Fill Unigènit, perquè restablís la pau; per tal que, en redimir l’home del pecat, adoptionem filiorum reciperemus, fóssim constituïts fills de Déu, alliberats del jou del pecat, esdevinguts capaços de participar en la intimitat divina de la Trinitat. I així s’ha fet possible a aquest home nou, a aquest nou empelt dels fills de Déu, d’alliberar la creació entera del desordre, restaurant totes les coses en Crist, que els ha reconciliats amb Déu.

Temps de penitencia, doncs. Però, tal com hem vist, no és una feina negativa. La Quaresma s’ha de viure amb l’esperit de filiació, que Crist ens ha comunicat i que batega en la nostra ànima. El Senyor ens crida perquè ens hi acostem amb el desig d’ésser com Ell: sigueu imitadors de Déu com a fills seus estimadíssims, tot col·laborant humilment, però fervorosament, en el diví propòsit d’unir allò que és trencat, de salvar allò que està perdut, d’ordenar allò que ha desordenat l’home pecador, de dur al seu fi allò que s’esgarria, de restablir la divina concòrdia de totes les coses creades.

Anterior Mostra el capítol Següent