S’acaba la nostra meditació del Dijous Sant. Si el Senyor ens ha ajudat ―i Ell sempre hi està disposat, n’hi ha prou que li obrim el cor―, ens veurem apressats a correspondre en allò que és més important: estimar. I sabrem difondre aquesta caritat entre els altres homes, amb una vida de servei. Us he donat exemple,³² hi insisteix Jesús, tot parlant als seus deixebles després de rentar-los els peus, la nit de la Cena. Allunyem del cor l’orgull, l’ambició, els desigs de predomini; i, al nostre costat i en nosaltres, refinaran la pau i l’alegria, arrelades en el sacrifici personal.

Finalment un filial pensament amorós envers Maria, Mare de Déu i Mare nostra. Perdoneu que us torni a explicar un record de la meva minyonia: una imatge que es difongué molt a la meva terra, quan Sant Pius X impulsà la pràctica de la comunió freqüent. Representava Maria adorant l’Hòstia santa. Avui, com aleshores i com sempre, Nostra Senyora ens ensenya de tractar Jesús, de reconèixer-lo i de trobar-lo en les diverses circumstàncies del dia i, d’una manera especial, en aquest instant suprem ―el temps s’uneix amb l’eternitat― del Sant Sacrifici de la Missa: Jesús, amb un gest de sacerdot etern, atreu cap a ell totes les coses, per col·locar-les, divino afflante Spiritu, amb l’alè de l’Esperit Sant, en la presència de Déu Pare.