Josemaría Escrivá Obras
94

S’acaba la nostra meditació del Dijous Sant. Si el Senyor ens ha ajudat —i Ell sempre hi està disposat, n’hi ha prou que li obrim el cor—, ens veurem apressats a correspondre en allò que és més important: estimar. I sabrem difondre aquesta caritat entre els altres homes, amb una vida de servei. Us he donat exemple, hi insisteix Jesús, tot parlant als seus deixebles després de rentar—los els peus, la nit de la Cena. Allunyem del cor l’orgull, l’ambició, els desigs de predomini; i, al nostre costat i en nosaltres, refinaran la pau i l’alegria, arrelades en el sacrifici personal.

Finalment un filial pensament amorós envers Maria, Mare de Déu i Mare nostra. Perdoneu que us torni a explicar un record de la meva minyonia: una imatge que es difongué molt a la meva terra, quan Sant Pius X impulsà la pràctica de la comunió freqüent. Representava Maria adorant l’Hóstia santa. Avui, com aleshores i com sempre, Nostra Senyora ens ensenya de tractar Jesús, de reconèixer—lo i de trobar—lo en les diverses circumstàncies del dia i, d’una manera especial, en aquest instant suprem —el temps s’uneix amb l’eternitat— del Sant Sacrifici de la Missa: Jesús, amb un gest de sacerdot etern, atreu cap a ell totes les coses, per col·locar—les, divino afflante Spiritu, amb l´alè de l’Esperit Sant, en la presència de Déu Pare.

Anterior Mostra el capítol Següent