Josemaría Escrivá Obras
15

A l’Església hi ha diversitat de ministeris, però només un és el fi: la santificació dels homes. I en aquesta tasca participen d’alguna manera tots els cristians, pel caràcter rebut amb els sagraments del Baptisme i de la Confirmació. Tots hem de sentir-nos responsables d’aquesta missió de l’Església, que és la missió de Crist. Qui no té zel per la salvació de les ànimes, qui no procura amb totes les seves forces que el nom i la doctrina de Crist siguin coneguts i estimats, no comprendrà l’apostolicitat de l’Església.

Un cristià passiu no ha acabat de comprendre el que Crist vol de tots nosaltres. Un cristià que vagi a la seva, desentenent-se de la salvació dels altres, no estima amb el Cor de Jesús. L’apostolat no és pas una missió exclusiva de la Jerarquia, ni dels sacerdots o dels religiosos. El Senyor ens crida tots a ser instruments, amb l’exemple i la paraula, d’aquest doll de gràcia que brolla fins a la vida eterna.

Sempre que llegim els Actes dels Apòstols, ens emocionen l’audàcia, la confiança en la missió i la sacrificada alegria dels deixebles de Crist. No demanen multituds. Encara que les multituds vinguin, ells s’adrecen a cada ànima en concret, a cada home, d’un a un. Felip, a l’etíop; Pere, al centurió Corneli; Pau, a Sergi Pau.

N’havien après del Mestre. Recordeu aquella paràbola dels obrers que esperaven feina, enmig de la plaça del poble. Quan el vinyater hi anà, ja ben entrat el dia, s’adonà que encara hi havia peons sense fer res. Per què us esteu aquí tot el dia sense treballar? Perquè ningú no ens ha llogat, respongueren. Això no ha de passar en la vida del cristià; no ha de trobar al seu voltant qui pugui assegurar que no ha sentit parlar mai de Crist, perquè ningú no l’hi ha anunciat.

Els homes pensen sovint que res no els priva de prescindir de Déu. Van errats. Tot i que no ho sàpiguen, jauen com el paralític de la piscina probàtica: incapaços de moure’s cap a les aigües que salven, cap a la doctrina que posa joia a l’ànima. La culpa és, moltes vegades, dels cristians; aquestes persones podrien repetir hominem non habeo, no en tinc ni tant sols un que m’ajudi. Tot cristià ha de ser apòstol, perquè Déu, que no necessita pas ningú, tanmateix, ens necessita. Compta amb nosaltres per tal que ens dediquem a propagar la seva doctrina salvadora.

Anterior Mostra el capítol Següent