18

Cal que meditem sovint, per tal que no se’ns en vagi del cap, que l’Església és un misteri gran, profund. No pot ser mai abastat en aquesta terra. Si la raó provés d’explicar-lo per ella mateixa, veuria únicament una reunió de gent que acompleixen determinats preceptes, que pensen de manera semblant. Però això no seria la Santa Església.

En la Santa Església els catòlics trobem la nostra fe, les nostres normes de conducta, la nostra oració, el sentit de la fraternitat, la comunió amb tots els germans que ja desaparegueren i es purifiquen al Purgatori —l’Església purgant—, o amb els qui ja gaudeixen de la visió beatífica, estimant eternament el Déu tres vegades Sant —Església triomfant—. És l’Església que roman aquí i, alhora, transcendeix la història. L’Església que nasqué sota el mantell de Santa Maria i continua —a la terra i en el cel— lloant-la com a Mare.

Mantinguem-nos ferms en el caràcter sobrenatural de l’Església; confessem-lo, a crits si cal, perquè en aquests moments són molts els qui —físicament a dins de l’Església, i fins i tot a dalt— s’han oblidat d’aquestes veritats capitals i pretenen proposar una imatge de l’Església que no és Santa, que no és Una, que no pot ser Apostòlica perquè no es recolza en la roca de Pere, que no és Catòlica perquè està solcada de particularismes il·legítims, de capricis d’homes.

No és pas res de nou. Des que Jesucrist Nostre Senyor fundà la Santa Església, aquesta Mare nostra ha patit una persecució constant. Tal vegada en altres èpoques les agressions s’organitzaven obertament; ara, molt sovint, es tracta d’una persecució encoberta. Avui, com ahir, se segueix combatent l’Església.

Us repetiré una vegada més que, ni per temperament ni per hàbit, sóc pessimista. ¿Com es pot ser pessimista, si Nostre Senyor ha promès que romandrà amb nosaltres fins a la fi dels segles? L’efusió de l’Esperit Sant plasmà, en la reunió dels deixebles al Cenacle, la primera manifestació pública de l’Església.

El nostre Pare Déu —aquest Pare amorós, que té cura de nosaltres com la nineta dels seus ulls, tal i com recull l’Escriptura amb expressió gràfica a fi que ho comprenguem— no para de santificar, per l’Esperit Sant, l’Església fundada pel seu Fill estimadíssim. Però l’Església viu actualment dies difícils: són anys de gran desconcert per a les ànimes. La remor de la confusió s’alça pertot arreu, i tots els errors que s’han esdevingut en el decurs dels segles reneixen amb estrall.

Aquest punt en un altre idioma