Ara comprendreu per què no es pot separar l’Església visible de l’Església invisible. L’Església és, alhora, cos místic i cos jurídic. Pel fet mateix de que és cos, l’Església es distingeix amb els ulls, ensenyà Lleó XIII. En el cos visible de l’Església —en el capteniment dels homes que la componen aquí a la terra— apareixen misèries, dubtes, traïcions. Però aquí no s’esgota pas l’Església, ni es confon amb aquestes conductes errades; en canvi, no manquen, aquí i ara, generositats, afirmacions heroiques, vides de santedat que no fan soroll, que es consumeixen amb alegria al servei dels germans en la fe i de totes les ànimes.

Considereu a més que, si les claudicacions ultrapassessin numèricament les valenties, encara restaria aquesta realitat mística —clara, innegable, tot i que no la podem percebre amb els sentits— que és el Cos de Crist, el mateix Senyor Nostre, l’acció de l’Esperit Sant, la presència amorosa del Pare.

L’Església és, per tant, inseparablement humana i divina. És una societat divina pel seu origen, sobrenatural pel seu fi i pels mitjans que de manera pròxima s’ordenen a aquest fi; però, pel fet de compondre’s d’homes, és una comunitat humana. Viu i actua en el món, però el seu fi i la seva força no rauen a la terra, sinó al Cel.

Errarien greument els qui intentessin separar una Església carismàtica —que seria la veritablement fundada per Crist— d’una altra jurídica o institucional, la qual seria obra dels homes i simple efecte de contingències històriques. Només hi ha una Església. Crist fundà una sola Església: visible i invisible, amb un cos jeràrquic i organitzat, amb una estructura fonamental de dret diví, i una íntima vida sobrenatural que l’anima, sosté i vivifica.

I no és possible deixar de recordar que, quan el Senyor instituí la seva Església, no la va concebre ni la va formar de manera que abastés una pluralitat de comunitats semblants en el seu gènere, però distintes, i no pas lligades per aquells vincles que fan indivisible i única l’Església…I així, quan Jesucrist parlà d’aquest Místic edifici, només recorda una Església la qual anomena seva: edificaré la meva Església (Mt 16, 18). Qualsevol altra que s’imagini fora d’aquesta, no havent estat fundada per Ell, no pot ser la seva veritable Església.

Fe, repeteixo; augmentem la nostra fe; demanant-la a la Trinitat Beatíssima, la festivitat de la qual celebrem avui. Podrà succeir tot, menys que el Déu tres vegades Sant abandoni la seva Esposa.