Sant Pau, en el primer capítol de la Carta als Efesis, afirma que el misteri de Déu, anunciat per Crist, es realitza a l’Església. Déu Pare tot ho ha sotmès sota els peus de Crist, i a Ell, que està per damunt de tot, l’ha donat com a cap a l’Església, que és el seu cos, la plenitud d’aquell qui és plenitud total de tot. El misteri de Déu és en la plenitud dels temps, reunir totes les coses en Crist, tant les del cel com les de la terra.

Un misteri insondable, de pura gratuïtat d’amor, ens elegí en Ell abans de la creació del món, per ésser sants i immaculats a la seva presència, per la caritat. L’Amor de Déu no té límits: el mateix Sant Pau anuncia que el Nostre Salvador vol que tots els homes se salvin i arribin a reconèixer la veritat.

Aquest, i no pas d’altre, és el fi de l’Església: la salvació de les ànimes, una a una. Per això el Pare envià el Fill, i així us envio jo a Vosaltres. D’aquí ve el manament de fer conèixer la doctrina i de batejar, a fi que en l’ànima habiti, per la gràcia, la Trinitat Beatíssima: m’ha estat donat tot poder al cel i a la terra. Aneu, doncs, convertiu tots els pobles, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant, ensenyant-los a observar tot el que us he manat. I jo estaré amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món.

Són les paraules senzilles i sublims del final de l’Evangeli de Sant Mateu: aquí hi ha assenyalada l’obligació de predicar les veritats de fe, la urgència de la vida sacramental, la promesa de la contínua assistència de Crist a la seva Església. No s’és fidel al Senyor si es desatenen aquestes realitats sobrenaturals: la instrucció en la fe i en la moral cristianes, la pràctica dels sagraments. Amb aquest mandat Crist funda la seva Església. Tota la resta és cosa secundària.