Però no oblidem que la consciència pot deformar-se culpablement, endurir-se en el pecat i resistir l’acció salvadora de Déu. D’aquí ve la necessitat de predicar la doctrina de Crist, les veritats de fe i les normes morals; i d’aquí ve també la necessitat dels Sagraments, instituïts tots per Jesucrist com a causes instrumentals de la seva gràcia i remeis per a les misèries consegüents al nostre estat de naturalesa caiguda. De tot això se’n dedueix, a més, que convé acudir sovint a la Penitència i a la Comunió Eucarística.

Queda, per tant, ben concretada la tremenda responsabilitat de tothom en l’Església i especialment dels pastors, amb els consells de Sant Pau: et conjuro, a la presència de Déu i de Crist Jesús, que ha de judicar els vius i els morts, i en nom de la seva manifestació i del seu regne: predica la paraula, insisteix oportunament i importunament, reprèn, amenaça, exhorta, amb molta paciència i doctrina. Perquè vindrà un temps que no suportaran més el sa magisteri, sinó que, segons els propis desigs, aplegaran un munt de mestres per la pruïja d’escoltar; apartaran l’orella de la veritat i es decantaran a les faules.