Jo no sabria pas dir quantes vegades s’han acomplert aquestes paraules profètiques de l’Apòstol. Però només un cec deixaria de veure com actualment s’estan verificant gairebé al peu de la lletra. Es rebutja la doctrina dels manaments de la Llei de Déu i de l’Església, es tergiversa el contingut de les benaurances posant-lo en clau politicosocial: i qui s’esforça per ser humil, mansuet, net de cor, és tractat com un ignorant o un atàvic sostenidor de coses passades. No se suporta el jou de la castedat, i s’inventen mil maneres de burlar els preceptes divins de Crist.

Hi ha un símptoma que els engloba tots: l’intent de canviar els fins sobrenaturals de l’Església. Per justícia, alguns no entenen ja la vida de santedat, sinó una lluita política determinada, més o menys tenyida de marxisme, que és inconciliable amb la fe cristiana. Per alliberament, no admeten la lluita personal per fugir del pecat, sinó una tasca humana, que pot ser noble i justa en si mateixa, però que no té cap sentit per al cristià, si entranya una desvirtuació de l’única cosa que és necessària, la salvació eterna de les ànimes, d’una a una.