Hem de ser comprensius, cobrir-ho tot amb el mantell entranyable de la caritat. Una caritat que ens refermi en la fe, augmenti la nostra esperança i ens enforteixi, per tal de dir ben alt que l’Església no és pas aquesta imatge que alguns proposen. L’Església és de Déu, i pretén un sol fi: la salvació de les ànimes. Apropem-nos al Senyor, parlem amb Ell cara a cara en l’oració, demanem-li perdó per les nostres misèries personals i reparem pels nostres pecats i pels dels altres homes, els quals, tal vegada —en aquest clima de confusió—, no encerten a advertir amb quanta gravetat estan ofenent Déu.

A la Santa Missa, aquest diumenge, en la renovació incruenta del sacrifici cruent del Calvari, Jesús s’immolarà —Sacerdot i Víctima— pels pecats dels homes. Que no el deixem tot sol, que brolli en el nostre pit un desig ardent d’estar amb Ell, al peu de la Creu; que creixi el nostre clamor al Pare, Déu misericordiós, per tal que retorni la pau al món, la pau a l’Església, la pau a les consciències.

Si ens captenim així, trobarem —al costat de la creu— Maria Santíssima, Mare de Déu i Mare nostra. Agafats de la seva beneïda mà arribarem a Jesús i, per Ell, al Pare, en l’Esperit Sant.