N’hi ha que afirmen que quedem pocs a l’Església; jo els respondria que, si tots custodiéssim amb lleialtat la doctrina de Crist, aviat el nombre creixeria considerablement, perquè Déu vol que s’ompli la seva casa. En l’Església descobrim Crist, que és l’Amor dels nostres amors. I hem de desitjar per a tothom aquesta vocació, aquest goig íntim que ens embriaga l’ànima, la dolcesa clara del Cor misericordiós de Jesús.

Cal que siguem ecumènics, se sent repetir. D’acord. Em fa por, però, que, darrere d’algunes iniciatives autodenominades ecumèniques, s’hi amagui un frau: ja que són activitats que no duen a l’Amor de Crist, al veritable cep. Per això manquen de fruit. Jo demano al Senyor cada dia que eixampli el meu cor, per tal que continuï convertint en sobrenatural aquest amor que ha posat en la meva ànima envers tots els homes, sense distinció de raça, de poble, de condicions culturals o de fortuna. Els estimo sincerament tots, catòlics i no catòlics, els qui creuen en alguna cosa i els qui no creuen, els quals m’entristeixen. Però Crist fundà una sola Església, només té una sola Esposa.

La unió dels cristians? Sí. Més encara: la unió de tots els qui creuen en Déu. Però només hi ha una Església vertadera. No s’ha pas reconstruir amb trossos dispersos per tot el món. I no cal que passi per cap mena de purificació, per a trobar-se després finalment neta. L’Esposa de Crist no pot ser adúltera, perquè és incorruptible i pura. Només coneix una casa, guarda la inviolabilitat d’un sol tàlem amb pudor cast. Ella ens conserva per a Déu, ella destina per al Regne els fills que ha engendrat. Tot el qui se separa de l’Església, s’ajunta a una adúltera, s’allunya de les promeses de l’Església: i no assolirà les recompenses de Crist qui abandona l’Església de Crist.