41

El sacerdoci dels preveres suposa els Sagraments de la iniciació cristiana. Però es dóna amb aquell Sagrament especial amb què els preveres, mitjançant la unció de l’Esperit Sant, són senyalats amb un caràcter específic i es configuren així al Sacerdoci de Crist, de tal manera que puguin actuar com en persona de Crist que és el Cap. L’Església és així no pas per caprici dels homes, sinó per expressa voluntat de Jesucrist, els seu Fundador. El sacrifici i el sacerdoci estan tan units, per ordenació de Déu, que en tota llei, l’Antiga i la Nova Aliança, han existit tots dos. Havent, doncs, rebut l’Església Catòlica en el Nou Testament, per institució del Senyor, el sacrifici visible de l’Eucaristia, cal també confessar que en Ella hi ha un nou sacerdoci, visible i extern, en el qual fou traslladat l’antic.

En els ordenats, aquest sacerdoci ministerial se suma al sacerdoci comú de tots els fidels. Per tant, tot i que seria un error defensar que un sacerdot és més fidel cristià que qualsevol altre fidel, pot afirmar-se, en canvi, que és més sacerdot: pertany, com tots els cristians, a aquest poble sacerdotal redimit per Crist i està, a més, marcat amb el caràcter del sacerdoci ministerial, que es diferencia gradualment i àdhuc essencialment, del sacerdoci comú dels fidels.

Aquest punt en un altre idioma