43

En una paraula: es demana al sacerdot que aprengui a no destorbar la presència de Crist en ell, especialment en aquells moments en els quals realitza el Sacrifici del Cos i de la Sang i quan, en nom de Déu, en la Confessió sacramental, auricular i secreta, perdona els pecats. L’administració d’aquests dos Sagraments és tan capital en la missió del sacerdot que tota la resta ha de girar-ne a l’entorn. D’altres tasques sacerdotals —la predicació i la instrucció de la fe— no tindrien cap base si no anessin adreçades a ensenyar a tractar Crist, a trobar-se amb Ell en el tribunal afectuós de la Penitència i en la renovació incruenta del Sacrifici del Calvari a la Santa Missa.

Deixeu que em deturi, encara una mica més, en la consideració del Sant Sacrifici: perquè si —per a nosaltres— és el centre i l’arrel de la vida del cristià, ho ha de ser de manera especial de la vida del sacerdot. Un sacerdot que, culpablement, no celebrés cada dia el Sant Sacrifici de l’Altar demostraria poc amor de Déu; seria com retreure a Crist que no comparteix el seu afany de Redempció, que no comprèn la seva impaciència per lliurar-se, inerme, com a nodriment de l’ànima.

Aquest punt en un altre idioma