44

Convé recordar, amb porfidiosa insistència, que tots els sacerdots, siguem pecadors o siguin sants, quan celebrem la Santa Missa no som nosaltres. Som Crist, que renova a l’Altar el seu diví Sacrifici del Calvari. En el misteri del Sacrifici Eucarístic, on els sacerdots acompleixen la seva funció principal, es realitza constantment l’obra de la nostra redempció, i per això es recomana amb insistència la seva celebració diària, la qual, àdhuc quen no és possible la presència dels fidels, és una acció de Crist i de l’Església.

El Concili de Trento ensenya que en la Missa es realitza, es conté i incruentament s’immola aquell mateix Crist que una sola vegada s’oferí Ell mateix cruentament a l’altar de la Creu… Una sola i la mateixa és, en efecte, la Víctima; i el qui ara s’ofereix pel ministeri dels sacerdots és el mateix que aleshores s’oferí a la Creu, essent diferent només la manera d’oferir-se.

L’assistència o la manca d’assistència de fidels a la Santa Missa no altera en absolut aquesta veritat de fe. Quan celebro envoltat pel poble, em plau molt, sense necessitat de considerar-me president de cap assemblea. Sóc, d’una banda, un fidel com els altres; però sóc, per damunt de tot, Crist a l’Altar! Renovo incruentament el diví Sacrifici del Calvari i consagro in persona Christi, representant realment Jesucrist, perquè li deixo el meu cos i la meva veu i les meves mans, el meu pobre cor, tantes vegades tacat, que vull que Ell purifiqui.

Quan celebro la Santa Missa amb la sola participació del qui m’ajuda, també allí hi ha poble. Sento amb mi tots els catòlics, tots els creients i també els qui no creuen. Hi són presents totes les criatures de Déu —la terra i el cel i el mar, i els animals i les plantes—, donant glòria al Senyor la Creació entera.

Aquest punt en un altre idioma