El sacerdot exerceix dos actes: un, principal, sobre el Cos de Crist veritable; l’altre, secundari, sobre el Cos Místic de Crist. El segon acte, o ministeri, depèn del primer, però no pas a l’inrevés. Per això, el que hi ha de millor en el ministeri sacerdotal és procurar que tots els catòlics s’apropin al Sant Sacrifici cada vegada amb més puresa, humilitat i veneració. Si el sacerdot s’esforça en aquesta tasca, no restarà decebut, ni defraudarà les consciències dels seus germans cristians.

A la Santa Missa adorem, complint amorosament el primer deure de la criatura envers el seu Creador: adoraràs el Senyor, el teu Déu, i només a Ell serviràs. No pas adoració freda, exterior, de servent: sinó íntima estimació i acatament, que és amor entranyable de fill.

A la Santa Missa trobarem l’avinentesa perfecta per a expiar pels nostres pecats i pels de tots els homes: a fi de poder dir, amb Sant Pau, que estem complint en la nostra carn allò que resta per patir a Crist. Ningú no camina tot sol pel món, ningú no ha de considerar-se deslliurat d’una part de culpa en el mal que es comet damunt la terra, conseqüència del pecat original i també de la suma de molts pecats personals. Estimem el sacrifici, cerquem l’expiació. Com? Unint-nos en la Santa Missa a Crist, Sacerdot i Víctima: sempre serà Ell qui carregui amb el pes imponent de les infidelitats de les criatures, de les teves i de les meves.