No vull acabar amb aquesta nota fosca, que pugui semblar pessimisme. No s’ha pas esvanit, en l’Església de Déu, l’autèntic sacerdoci cristià; la doctrina és immutable, ensenyada pels llavis divins de Jesús. Hi ha molts milers de sacerdots arreu del món que responen com cal, sense espectacle, sense caure en la temptació de tirar per terra un tresor de santedat i de gràcia, que ha existit en l’Església des del principi.

Assaboreixo la dignitat de la finor humana i sobrenatural d’aquests germans meus, escampats per tota la terra. És de justícia que ja ara es vegin envoltats per l’amistat, l’ajut i l’afecte de molts cristians. I quan arribi el moment de presentar-se davant de Déu, Jesucrist anirà al seu encontre, per tal de glorificar eternament els qui, en el temps, actuaren en el seu nom i en la seva Persona, vessant amb generositat la gràcia de la qual eren administradors.

Retornem altra vegada, amb el pensament, als socis de l’Opus Dei que seran sacerdots el proper estiu. No deixeu de pregar per ells, a fi que siguin sempre sacerdots fidels, pietosos, doctes, entregats, alegres! Encomaneu-los especialment a santa Maria, la qual extrema la seva sol·licitud de Mare amb els qui s’afanyen per a tota la vida a servir de prop el seu Fill, Nostre Senyor Jesucrist, Sacerdot Etern.