Josemaría Escrivá Obras
7

Demostraria poca maduresa qui, davant la presència de defectes i misèries en qualsevol dels qui pertanyen a l’Església —per enlaire que estigui col·locat en virtut de la seva funció—, sentís minvada la seva fe en l’Església i en Crist. L’Església no està pas governada ni per Pere, ni per Joan, ni per Pau. Està governada per l’Esperit Sant, i el Senyor ha promès que romandrà al seu costat dia rere dia fins a la fi del món.

Escolteu el que diu Sant Tomàs, abundant en aquest punt, sobre la recepció dels Sagraments, que són causa i signe de la gràcia santificant: qui s’apropa als Sagraments, els rep certament del ministre de l’Església, però no pas en tant que és tal persona, sinó en tant que ministre de l’Església. Per això, mentre l’Església li permeti d’exercir el seu ministeri, qui rep de les seves mans el Sagrament no participa del pecat del ministre indigne, sinó que comunica amb l’Església, que el té per ministre. Quan el Senyor permeti que la feblesa humana aparegui, la nostra reacció ha de ser la mateixa que si veiéssim la nostra mare malalta o tractada amb desafecte: estimar-la més, mostrar-li més manifestacions externes i interiors d’afecte.

Si estimem l’Església, no sorgirà mai en nosaltres aquest interès morbós d’airejar, com si fos culpa de la Mare, les misèries d’alguns dels fills. L’Església, Esposa de Crist, no té motiu per a entonar cap mea culpa. Nosaltres, sí: mea culpa, mea culpa, mea màxima culpa! Aquest és el veritable meaculpisme, el personal, i no pas el que ataca l’Església, assenyalant i exagerant els defectes humans que en aquesta Santa Mare resulten de l’acció dels homes en Ella, fins on els homes poden, però que no arribaran mai a destruir —ni tan sols a tocar— allò que anomenàvem la santedat original i constitutiva de l’Església.

Déu Nostre Senyor ha comparat certament l’Església a l’era on s’apilona la palla amb el blat, del qual en sortirà pa per a la taula i pa per a l’altar; ha comparat l’Església a una xarxa d’arrossegament ex omni genere piscium congreganti: que aplega peixos bons i peixos dolents, que després es llençaran.

Anterior Mostra el capítol Següent