1019

¡Quin desencís per als qui veieren la llum del pseudo-apòstol, i volgueren sortir de les seves tenebres apropant-se a aquella claredat! Han corregut per arribar-hi. Potser van deixar pel camí tires de la seva pell… Alguns, en la seva ànsia de llum, abandonaren també tires de la seva ànima… Ja són al costat del pseudo-apòstol: fred i foscor. Fred i foscor, que acabaran d'emplenar els cors trencats dels qui, per un moment, van creure en l'ideal.

Mala obra ha fet el pseudo-apòstol: aquells homes decebuts, que vingueren per bescanviar la carn de les seves entranyes per una brasa ardent, per un esbalaïdor robí de caritat, baixen altre cop a la terra d'on vingueren…, hi baixen amb el cor apagat, amb un cor que no és cor…, que és un bocí de gel embolcallat en tenebres que arribaran a ennuvolar el seu cervell.

Fals apòstol de les paradoxes, aquesta és la teva obra: perquè tens Crist en la teva llengua i no en els teus fets; perquè atraus amb una llum, que et manca; perquè no tens calor de caritat, i fingeixes preocupar-te dels estranys ensems que abandones els teus; perquè ets mentider i la mentida és filla del diable… Per això, treballes per al dimoni, desconcertes els seguidors de l’Amo, i, per més que triomfis ací amb freqüència, ¡ai de tu, el proper dia, quan vingui la nostra amiga la Mort i vegis la ira del jutge a qui mai no has enganyat!

—Paradoxes no, Senyor: paradoxes, mai.

Matèries
Aquest punt en un altre idioma