Et veus com un pobrissó, a qui l'amo ha pres la lliurea —només pecador!—, i entens la nuesa sentida pels nostres primers pares.

—Hauries d'estar sempre plorant. I molt has plorat; molt has patit. Tanmateix, ets molt feliç. No et canviaries per ningú. El teu gaudium cum pace —la teva alegria serena, des de fa molts anys, no la perds pas. L'agraeixes a Déu, i voldries portar a tothom el secret de la felicitat.

Sí: es comprèn que moltes vegades hagin dit per bé que no t'importi gens el «què diran» que ets «home de pau».