215
Verge Immaculada, Mare!, no m'abandonis: mira com s'omple de llàgrimes el meu pobre cor. —No vull ofendre el meu Déu!
—Ja ho sé, i penso que no ho oblidaré mai, que no valc res: ¡com em pesa la meva poquesa, la meva soledat! Però… no estic sol: tu, Dolça Senyora, i el meu Pare Déu no em deixeu.
Davant la rebel·lió de la meva carn i davant les raons diabòliques contra la meva Fe, estimo Jesús i crec: Estimo i Crec.
Aquest punt en un altre idioma
Document imprès des de https://escriva.org/ca/forja/215/ (19/04/2024)