Els primers Apòstols, quan el Senyor els cridà, eren al costat de la barca vella i al costat de les xarxes malmeses, recosint-les. El Senyor els digué que el seguissin; i ells, statim —a l'instant, relictis omnibus —deixant totes les coses, tot!, el seguiren…

I succeeix algunes vegades que nosaltres —que volem imitar-los— no acabem d'abandonar-ho tot, i ens queda un afeccionament al cor, un error en la nostra vida, que no volem tallar, per oferir-li-ho al Senyor.

—Faràs l'examen del teu cor ben a fons? —No hi ha de quedar res, que no sigui d'Ell; si no, no l'estimem bé, ni tu ni jo.