634

Encomano de tot cor, diàriament, que el Senyor ens concedeixi el do de llengües. Un do de llengües, que no consisteix pas en el coneixement de diversos idiomes, sinó en el fet de saber adaptar-se a la capacitat dels oients.

—No es tracta de «parlar en neci a la plebs, perquè ho entengui»; sinó de parlar en savi, en cristià, però de manera assequible a tothom.

—Aquest do de llengües és el que demano al Senyor i a la seva Mare beneïda per als seus fills.

Aquest punt en un altre idioma