Et creixies davant les dificultats de l’apostolat, pregant així: «Senyor, Tu ets el de sempre. Dóna'm la fe d'aquells homes que van saber correspondre a la teva gràcia i que obraren —en el teu Nom— grans miracles, veritables prodigis…» —I concloïes: «sé que els faràs; però, també em consta que vols que se't demanin, que vols que et cerquem, que truquem fort a les portes del teu Cor».

—Al final, vas renovar la decisió de perseverar en l'oració humil i confiada.