Fill, escolta'm bé: tu, feliç quan et maltractin i et deshonrin; quan molta gent s'avaloti, i es posi de moda escopir damunt teu, perquè ets omnium peripsema —com escombraries per a tothom…

—Costa, costa molt. És dur, fins que —a la fi— un home s'apropa al Sagrari, es veu considerat com tota la brutícia del món, com un pobre cuc, i diu de veritat: «Senyor, si Tu no necessites la meva honra, jo, per què la vull?»

Fins aquell moment, no sap el fill de Déu què és ser feliç: fins que no arriba a aquest despullament, a aquesta entrega, que és entrega d'amor, però fonamentada en la mortificació, en el dolor.