Li deien, a aquell bon amic, per humiliar-lo, que la seva ànima era de segona o de tercera classe.

Convençut del seu no-res, sense enfadar-se, raonava així: com que cada home no té més que una ànima —jo la meva, una de sola també—, per a cadascú la seva ànima serà… de primera. ¡No vull baixar bandera! Per tant, tinc una ànima de «primeríssima», i vull, amb l'ajut de Déu, purificar-la i blanquejar-la i encendre-la, perquè l'Amat estigui molt content.

—No ho oblidis, tu tampoc —encara que et vegis tan ple de misèries— no «pots baixar bandera».