Jesús Natzarè, Rei dels jueus, té preparat el soli triomfador. Tu i jo no el veiem retorçar-se quan el claven: sofrint tant com es pot sofrir, estén els seus braços amb gest de Sacerdot Etern.

Els soldats prenen les santes vestidures i en fan quatre trossos. —Per no dividir la túnica, la sortegen per veure de qui serà. —I així, una vegada més, es compleix l’Escriptura que diu:

S'han repartit els meus vestits i s’ho han fet a la sort (Jo 19, 23 i 24).

Ja és enlaire… —I, ran del seu fill, al peu de la Creu, Santa Maria… i Maria, la muller de Cleofàs, i Maria Magdalena. I Joan, el deixeble que Ell estimava. Ecce mater tua! —Aquí tens la teva mare!: ens dóna la seva Mare per Mare nostra.

Abans li ofereixen vi barrejat amb fel, i després de tastar-lo, no en va beure (Mt 27, 34).

Ara té set… d’amor, d’ànimes.

Consummatum est. —Tot s’ha consumat (Jo 19, 30).

Nen babau, mira: tot això… tot ho ha sofert per tu… i per mi. —No plores?