Ara el Mestre adoctrina els seus deixebles: els ha obert la intel·ligència per tal que entenguin les Escriptures i els pren per testimonis de la seva vida i dels seus miracles, de la seva passió i mort, i de la glòria de la seva resurrecció (Lc 24, 45 i 48).

Després se’ls enduu camí de Betània, alça les mans i els beneeix. —I, mentrestant, es va separant d’ells i s’enlaira cap al cel (Lc 24, 50), fins que un núvol l’ocultà (Act 1, 9).

Se n’anà Jesús al Pare. —Dos Àngels de blanques vestidures s’apropen a nosaltres i ens diuen: Homes de Galilea, ¿què feu mirant al Cel? (Act 1, 11).

Pere i els altres retornen a Jerusalem —cum gaudio magno— amb gran alegria (Lc 24, 52). —És just que la Santa Humanitat de Crist rebi l’homenatge, l’aclamació i adoració de totes les jerarquies dels Àngels i de totes les legions dels benaurats de la Glòria.

Tu i jo, però, sentim l’orfenesa: estem tristos i anem a consolar-nos amb Maria.