El Senyor havia dit: Jo pregaré el Pare i us donarà un altre Paraclet, un altre Consolador, a fi que s’estigui amb vosaltres eternament (Jo 14, 16). —Aplegats els deixebles tots junts en un mateix lloc, de sobte vingué del cel una remor com de vent impetuós que va envair tota la casa on es trobaven. —A la vegada, unes llengües de foc es repartiren i es posaren sobre cada un d’ells (Act 2, 1-3).

Plens de l’Esperit Sant, estaven, com embriacs, els Apòstols (Act 2, 13).

I Pere, voltat pels altres onze, aixecà la veu i parlà. —El sentírem gent de cent països. Cadascú l’escolta en la seva llengua. —Tu i jo en la nostra. —Ens parla de Crist Jesús i de l’Esperit Sant i del Pare.

No l’apedreguen, ni el fiquen a la presó: es converteixen i són batejats tres mil dels qui l’oïren.

Tu i jo, després d’ajudar els Apòstols en l’administració dels baptismes, beneïm Déu Pare, pel seu Fill Jesús, i ens sentim alhora com embriacs de l’Esperit Sant.