Coronació de la Verge

Tota tu ets bonica i en tu no hi ha taca. —Ets hort tancat, germana meva, Esposa, hort tancat, font segellada. —Veni: coronaberis. —Vine: seràs coronada (Ct 4, 7, 12 i 18).

Si tu i jo haguéssim tingut poder, també l’hauríem feta Reina i Senyora de tota la creació.

Un gran senyal aparegué en el cel: una dona amb corona de dotze estrelles damunt el seu cap. —Vestit de sol. —La lluna als seus peus (Ap 12, 1). Maria, Verge sense màcula, reparà la caiguda d’Eva: i ha trepitjat, amb la planta immaculada del seu peu, el cap del dragó infernal. Filla de Déu, Mare de Déu, Esposa de Déu.

El Pare, el Fill i l’Esperit Sant la coronen com a Emperadriu que és de l’Univers.

I li reten homenatge de vassalls els Àngels…, i els patriarques i els profetes i els Apòstols…, i els màrtirs i els confessors i les verges i tots els sants…, i tots els pecadors, i tu i jo.

Aquest punt en un altre idioma