Institució de l’Eucaristia

Abans de la festa de la Pasqua, sabent Jesús que li havia arribat l’hora de passar d’aquest món al Pare, ell, que havia estimat els seus que eren al món, els estimà fins a la fi (Jo 13, 1).

Es feia de nit en el món, perquè els ritus vells, els signes antics de la misericòrdia infinita de Déu amb la humanitat es realitzarien plenament obrint el camí a una veritable albada: la nova Pasqua. L’Eucaristia fou instituïda a la nit, avançant-se a preparar el matí de la Resurrecció.

Jesús es va quedar a l’Eucaristia per amor…, per tu.

—S’hi va quedar, sabent com el rebrien els homes… i com el reps tu.

—S’hi va quedar, perquè el mengis, perquè el visitis i li expliquis les teves coses i, tot tractant-lo en l’oració a prop del Sagrari i en la recepció del Sagrament, te n’enamoris més cada dia, i facis que d’altres ànimes —moltes!— segueixin igual camí.

Nen bo: els amadors de la terra, ¡com besen les flors, la carta, el record del qui estimen!…

—I tu, ¿podràs oblidar-te alguna vegada que el tens sempre al teu costat… a Ell!? —T’oblidaràs… que el pots menjar?

—Senyor, que no torni a volar arran de terra!, ¡que estigui sempre il·luminat pels raigs del Sol diví —Crist— en l’Eucaristia!, ¡que el meu vol no s’interrompi fins que no trobi el repòs del teu Cor!

Aquest punt en un altre idioma