On és Jesús? —Senyora: el Nen!… on és?

Plora, Maria. —En va hem corregut tu i jo de cercle en cercle, de caravana en caravana: no l’han vist. —Josep, després d’esforçar-se inútilment per a no plorar, també plora… I tu… I jo.

Jo, com que sóc un vailet barroer, ploro a raig fet i clamo al cel i a la terra… perquè el vaig perdre per culpa meva i no vaig clamar.

Jesús: que no et perdi mai més. I llavors la desgràcia i el dolor ens uneixen, tal com ens uní el pecat, i surten de tot el nostre ésser gemecs de profunda contrició i frases ardents, que la ploma no pot, no ha d’estampar.

I, en consolar-nos amb l’alegria de trobar Jesús —tres dies d’absència!— discutint amb els Mestres d’Israel (Lc 2, 46) quedarà molt gravat en la teva ànima i en la meva el deure de deixar els de casa nostra per tal de servir el Pare Celestial.