Flagel·lació del Senyor

Parla Pilat: Vosaltres teniu per costum que us en deixi anar un per Pasqua. ¿Qui deixem lliure, Barrabàs —lladre, pres amb altres per un homicidi— o Jesús? (Mt 27, 17). Fes morir aquest i deixa anar Barrabàs, clama el poble incitat pels seus prínceps (Lc 23,18).

Parla Pilat de bell nou: Llavors, què n’haig de fer de Jesús que s’anomena el Crist? (Mt 27, 22) —Crucifige eum! —Crucifica’l! (Mc 15, 14).

Pilat, per tercera vegada, els diu: I quin mal ha fet? Jo no li trobo cap causa de mort (Lc 23, 22).

Es feia més fort el clam de la multitud: crucifica’l!, crucifica’l! (Mc 15, 14).

I Pilat, volent acontentar el poble, els deixa lliure Barrabàs i ordena que assotin Jesús.

Lligat a la columna. Ple de nafres.

Se senten els cops de les corretges sobre la seva carn desfeta, sobre la seva carn sense màcula, que sofreix per la teva carn pecadora. —Més cops. Més fúria. Més encara… És el súmmum de la humana crueltat.

Per fi, rendits, deslliguen Jesús. —I el cos de Crist es rendeix també al dolor i cau, com un verm, esclafat i mig mort.

Tu i jo no podem parlar. —No calen paraules. Mira-te’l, mira-te’l… a poc a poc.

Després… ¿seràs capaç de tenir por a l’expiació?

Aquest punt en un altre idioma