Pròleg i notes introductòries

Com en altres temps,

ha d’ésser avui dia el Rosari

arma poderosa,

per a vèncer en la nostra lluita interior,

i per a ajudar totes les ànimes.

Exalça amb la teva llengua Santa Maria:

reparació et demana el Senyor,

i lloances de la teva boca.

Tant de bo que tu sàpigues i vulguis sembrar

arreu del món la pau i l’alegria,

amb aquesta admirable devoció mariana

i amb la teva caritat vigilant.

Roma, octubre de 1968

El rés del Sant Rosari, amb la consideració dels misteris, la repetició del Parenostre i de l’Avemaria, les lloances a la Trinitat Beatíssima, i la constant invocació a la Mare de Déu, constitueix un continuat acte de fe, d’esperança i amor, d’adoració i reparació.

Josepmaria Escrivà de Balaguer

Roma, 9 de gener de 1973

No s’escriuen aquestes ratlles per a noietes. —S’escriuen per a homes ben barbats, i ben... homes, que alguna vegada, sens dubte, han alçat el cor a Déu, tot clamant amb el Salmista: Notam fac mihi viam, in qua ambulem; quia ad te levavi animam meam. —Fes-me conèixer el camí que haig de seguir; perquè cap a tu he elevat la meva ànima (Ps 142, 8).

Explicaré a aquests homes un secret que pot ésser ben bé el començament d’aquell camí per on Crist vol que caminin.

Amic meu: si tens desigs de ser gran, fes-te petit.

Ésser petit exigeix creure com creuen els infants, estimar com estimen els infants, abandonar-se com s’abandonen els infants..., pregar com preguen els infants.

I cal això, tot alhora, per portar a la pràctica el que vull descobrir-te en aquestes ratlles:

El principi del camí, que té com a final la completa follia per Jesús, és un confiat amor envers Maria Santíssima.

—¿Vols estimar la Mare de Déu? —Doncs, tracta-la! Com? —Dient bé el Rosari de nostra Senyora.

Però, en el Rosari... diem sempre el mateix! —¿Sempre el mateix?

¿I no es diuen sempre el mateix, els qui s’estimen?... ¿Per ventura no hi ha monotonia en el teu Rosari, perquè en comptes de pronunciar paraules com un home, profereixes sons com un animal, mentre el teu pensament es troba molt lluny de Déu?

—A més, mira: abans de cada dena, s’indica el misteri que contemplarem.

—Tu... ¿Has contemplat alguna vegada aquests misteris?

Fes-te petit. Vine amb mi i —aquest és el nervi de la meva confidència— viurem la vida de Jesús, Maria i Josep.

Cada dia els prestarem un nou servei. Escoltarem les seves converses de família. Veurem créixer el Messies. Admirarem els seus trenta anys d’obscuritat... Assistirem a la seva Passió i Mort...

Restarem bocabadats davant la glòria de la seva Resurrecció... En un mot: contemplarem, bojos d’Amor (no hi ha més amor que l’Amor), tots i cada un dels moments de l’existència de Crist Jesús.