Sinceritat

Qui oculta al seu Director una temptació, té un secret a mitges amb el dimoni. —S'ha fet amic de l'enemic.

La pols i la ceguesa de certa caiguda et produeixen desassossec, juntament amb pensaments que volen prendre't la pau.

—¿Has buscat el desfogament en les llàgrimes al costat del Senyor, i en la conversa confiada amb un germà?

Sinceritat: amb Déu, amb el Director, amb els teus germans els homes. —Així estic segur de la teva perseverança.

Un mitjà per a ser franc i senzill?… Escolta i medita aquestes paraules de Pere: Domine, Tu omnia nosti… —¡Senyor, Tu ho saps tot!

Què dic?, em demanes en començar a obrir la teva ànima. I, amb segura consciència, et responc: en primer lloc, allò que voldries que no se sabés.

Els defectes que veus en els altres potser són els teus. Si oculus tuus fuerit simplex… —Si el teu ull era senzill, tot el teu cos serà il·luminat; però si tens maliciós l'ull, tot el cos s'enfosquirà.

I més encara: «¿com és que et poses a mirar la brossa en l'ull del teu germà, i no t'adones de la biga que és dins el teu?»

—Examina't.

Tots hem de prevenir la falta d'objectivitat, sempre que es tracti de jutjar la pròpia conducta…

—Tu, també.

D'acord, dius la veritat «gairebé» del tot… Doncs no ets veraç.

Et queixes…, i continuo amb intransigència santa: et queixes…, perquè aquesta vegada t'he posat el dit a la plaga.

Has entès en què consisteix la sinceritat quan m'escrius: «estic tractant d'acostumar-me a dir les coses pel seu nom i, sobretot, a no buscar apel·latius per a allò que no existeix».

Pensa-ho bé: ser transparent consisteix més a no tapar que a voler fer veure… Es tracta de permetre que es distingeixin els objectes que hi ha al fons d'un vas, i no pas d'esforçar-se a fer tornar visible l'aire.

Que obrem sempre de tal manera, en la presència de Déu, que no ens calgui ocultar res als homes.

S'han acabat els neguits… Has descobert que la sinceritat amb el Director arregla els greuges amb una facilitat admirable.

¡Que errats van pares, mestres, directors... que exigeixen sinceritat absoluta i, quan se'ls mostra tota la veritat, s'espanten!

Llegies en aquell diccionari els sinònims d'insincer: «ambigu, murri, dissimulat, bergant, astut»… —Tancares el llibre, mentre demanaves al Senyor que mai no poguessin aplicar-te tals qualificatius, i et vas proposar d'afinar encara més en aquesta virtut sobrenatural i humana de la sinceritat.

Abyssus, abyssum invocat… —un abisme crida un altre abisme, t'he recordat ja. És la descripció exacta de la manera de comportar-se dels mentiders, dels hipòcrites, dels renegats, dels traïdors: com que es troben a disgust amb el seu propi capteniment, oculten als altres les seves trapelleries, i van de mal en pitjor, tot creant un precipici entre ells i el proïsme.

Tota pulchra es Maria, et macula originalis non est in te! —¡ets tota formosa, Maria, i en tu no hi ha màcula original!, canta la litúrgia exultant. No hi ha en Ella ni la més petita ombra de falsia: ¡prego cada dia a la Nostra Mare que sapiguem obrir l'ànima en la direcció espiritual, perquè la llum de la gràcia il·lumini tota la nostra conducta!

—Maria ens obtindrà la valentia de la sinceritat, per tal que ens apropem més a la Trinitat Beatíssima, si així li ho demanem.