Naturalitat

Crist ressuscitat: el més gran dels miracles no va ser vist més que per uns pocs…, els necessaris. La naturalitat és la firma de les empreses divines.

Quan es treballa únicament i exclusivament per la glòria de Déu, tot es fa amb naturalitat, senzillament, com qui té pressa i no pot aturar-se en «més manifestacions», per tal de no perdre aquell tracte —irrepetible i incomparable— amb el Senyor.

¿Per què —demanaves indignat— l'ambient i els mitjans d'apostolat han de ser lletjos, bruts… i complexos? —I afegies: si costa el mateix!

A mi, la teva indignació em semblà molt raonable. I vaig pensar que Jesús s'adreçava i atreia tothom: pobres i rics, savis i ignorants, alegres i tristos, joves i ancians… ¡Que amable i natural —sobrenatural— és la seva figura!

Per a l'eficàcia, naturalitat. —¿Què es pot esperar d'un pinzell —ni que estigui en mans d'un gran pintor—, si l'emboliquen amb caputxó de seda?

Els sants resulten sempre «incòmodes» per als altres.

Sants, anormals?… Ha arribat l'hora d'eliminar aquest prejudici.

Hem d'ensenyar, amb la naturalitat sobrenatural de l'ascètica cristiana, que ni tan sols els fenòmens místics signifiquen anormalitat: és aquesta la naturalitat d'aquells fenòmens…, així com altres processos psíquics o fisiològics tenen la seva.

Et parlava de l'horitzó, que s'obre als nostres ulls, i del camí que hem de recórrer. —No hi veig dificultats!, vas declarar, com estranyat de «no veure'n»…

—Grava't bé això al cap: és que no n'hi ha d'haver!!

Evita aquesta adulació ridícula que, potser d'una manera inconscient, manifestes de vegades al qui fa de cap, convertint-te en altaveu sistemàtic dels seus gustos o de les seves opinions en punts intranscendents.

—Tanmateix, posa encara més cura per no entestar-te a mostrar els seus defectes com detalls graciosos, arribant a una familiaritat que el desautoritza, o —trist servei li prestaries!— a la deformació de convertir allò que està malament en una cosa divertida.

Crees al teu voltant un clima artificial, de desconfiança, de sospita, perquè, quan parles, fas la impressió de jugar a escacs: cada mot el dius pensant en la quarta jugada posterior.

Fixa't que l'Evangeli, en relatar la trista figura cautelosa i hipòcrita dels escribes i fariseus, explica que feien preguntes a Jesús, li exposaven qüestions, ut caperent eum in sermone —per regirar les seves paraules! —Fuig d'aquest comportament.

La naturalitat no té res a veure amb la barroeria, ni amb la brutícia, ni amb la garreperia, ni amb la mala educació.

Alguns pretenen reduir el servei a Déu al treball amb el món de la misèria i —perdoneu— dels polls. Aquesta tasca és i serà necessària i admirable; però, si ens quedem exclusivament allí, a part que abandonaríem la immensa majoria de les ànimes, quan haurem tret els indigents d'aquella situació, els ignorarem?

Que ets indigne? —Doncs… mira de fer-te digne. I s'ha acabat.

Quines ànsies que tens de ser extraordinari!… —El que et passa és, vulgaríssim!

Benaurada ets perquè has cregut, diu Isabel a la nostra Mare. —La unió amb Déu, la vida sobrenatural, comporta sempre la pràctica atractiva de les virtuts humanes: Maria porta l'alegria a la llar de la seva cosina, perquè «porta» Crist.